Detectar la intolerància a la fructosa és un procés més o menys llarg que es fa quan el pacient té símptomes d'intolerància o al·lèrgia als aliments amb fructosa. Hi ha dos tipus, principalment i pot aparèixer gairebé en qualsevol moment, per això és important conèixer els seus símptomes per detectar a temps la intolerància.
Per si hi ha algun despistat a la sala, la fructosa no només ve de la fruita. La fructosa és un tipus de sucre monosacàrid que apareix en moltes fruites, però també en verdures, llegums, fruita seca, ous, alguns peixos i alguns tipus de carn i, per més inri, és un additiu o edulcorant que es fa servir en molts aliments ja preparats.
I per a més inri encara, el sucre comú, més conegut com a sacarosa, és un disacàrid. Això vol dir que està format per dos elements, un dels quals és la fructosa i l'altre la glucosa.
És per això que cal estar pendents dels símptomes de la intolerància a la fructosa per saber detectar-ho a temps i posar-hi remei. Al final d´aquest text explicarem com es fa el diagnòstic, com són les proves de la intolerància a la fructosa i quin sol ser el tractament.
Què és la intolerància a la fructosa i tipus
Quan es tracta de la fructosa, no està bé dirigir-se a aquesta intolerància com un tipus d'al·lèrgia. Quan es parla d´al·lèrgia en aliments, s´espera una reacció adversa i descontrolada de les defenses del nostre cos que intenten protegir-se d´aquest element que causa l´al·lèrgia.
Les al·lèrgies a fruites i verdures existeixen i causen aquesta reacció en alguns casos, però no existeix l'al·lèrgia a la fructosa, sinó que el correcte és referir-s'hi com a intolerància.
Seguint amb el tema de què és la intolerància a la fructosa, és convenient conèixer els dos tipus que hi ha així podrem anar esmicolant el tema i veure en quina encaixem:
- Intolerància hereditària a la fructosa: estem davant d'un defecte genètic on ens manca l'enzim Aldolasa B. Això provoca un mal funcionament a l'hora de metabolitzar la fructosa i, alhora, això dóna com a conseqüència l'acumulació de productes intermediaris del metabolisme de la fructosa. En aquest cas és irreversible i sol aparèixer quan el nen comença a introduir la fruita i la verdura a la seva dieta diària.
- Síndrome de mala absorció: es dóna quan hi ha un problema de base i és que la mucosa intestinal no absorbeix la fructosa. Aquí comença el problema, ja que aquesta arriba a l'intestí gruixut, es fermenta amb l'ajuda del microbiota intestinal i comencen els símptomes de la intolerància.
Principals símptomes de la intolerància a la fructosa
Com ja venim de l'apartat anterior, sabem que hi ha dos tipus d'aquesta intolerància, per la qual cosa ara en classificar els símptomes, també farem la mateixa divisió.
- Condició hereditària: convulsions, vòmits, icterícia, excés de son i irritabilitat. Aquests símptomes de vegades es relacionen amb una malaltia hepàtica, ja que també hi ha acumulació de substàncies tòxiques.
- Per mala absorció: diarrees perllongades en el temps, fatiga, depressió, mals de cap, confusió mental, irritabilitat, etc. Si les diarrees es prolonguen durant molts dies, poden provocar que no s'absorbeixin altres nutrients essencials per a l'organisme.
A més d'aquests símptomes n'hi ha d'altres que també són comuns en ambdós tipus d'intolerància a la fructosa: molèsties abdominals, distenció abdominal, eructes, flatulències, restrenyiment, marejos, nàusees, alteracions menstruals, dermatitis, dolors musculars, pèrdua de pes, debilitat ungles, picors a la pell, etc.
Hem d'aclarir que els nostres símptomes poden o no coincidir amb aquests que hem esmentat.
Diagnòstic, proves i tractament
Ara la gran pregunta és, com es diagnostica la intolerància a la fructosa? No és una feina senzilla, però sol ser molt eficaç i els falsos positius solen ser escassos. Hi ha diferents mètodes entre els quals destaquem el test d'hidrogen, ja que és la prova més estesa per ser indolora, zero invasiva i força fiable.
En cas que surtin resultats no aclaridors es poden fer altres proves mèdiques per descartar altres causes o malalties com problemes hepàtics, síndrome de l'intestí irritable, entre d'altres.
Diagnòstic i proves principals
La prova de diagnòstic més estesa és el test d'hidrogen i és la que es fa quan som adults, ja que l'opció de mutació genètica només és per a nens petits i es fa mitjançant el estudi genètic amb anàlisi de sang i altres teixits.
Pel que fa al test d'hidrogen el que s'intenta esbrinar és una mala absorció de la fructosa. Es tracta de tests no invasius i sense riscos, però sol donar falsos positius. La finalitat és detectar (via oral) la fructosa que arriba al còlon sense ser absorbida, per això es mesura el nivell d'hidrogen i metà a l'alè. Perquè quan la fructosa arriba a l'intestí gruixut es metabolitza i produeix gasos d'hidrogen i metà que s'expulsen amb la respiració.
El test s'inicia després d'un primer mesurament basal en dejú i després es fan altres mesuraments cada 15 o 30 minuts. Aquesta prova pot durar fins a 150 minuts.
L'altra prova per fer el diagnòstic és la prova de la corba de glicèmia. Acostuma a ser una prova dolorosa, costosa i amb resultats menys específics. Finalment, hi ha la biòpsia intestinal que consisteix a recollir una mostra dels intestins per determinar la funcionalitat dels transportadors de fructosa.
Tractaments per a la intolerància a la fructosa
Tant si tenim intolerància d'un tipus o d'un altre, des de ja avisem que no hi ha un tractament miraculós, ni res que el curi per sempre… Només queda determinar l'estricta dieta que hem de portar a partir d'ara.
Principalment es recepta una dieta baixa a fodmaps, és a dir, tots aquells carbohidrats fermentables de cadena curta. Un bon dietista i nutricionista serà la persona indicada per portar el nostre cas i que ens indiqui, amb les proves a la mà quina dieta és la millor per a nosaltres, és a dir, quins aliments tindrem prohibits i quins podrem menjar.
Recordem que la fructosa apareix en fruites, verdures, llegums, fruits secs, a l'ou, farina de soja, pans, galetes, vi, mel, begudes de fruites i refrescos, processats i ultraprocessats amb fructosa entre els seus ingredients, amaniments i salses amb sacarosa, all, ceba, etc.