L'Associació Europea per a l'Estudi de l'Obesitat ha realitzat una nova investigació on deixa entreveure que els que trien la dieta vegetariana tenen uns marcadors més saludables que els que mengen carn assíduament.
L'estudi es va fer entre vegetarians i persones que mengen carn, ultraprocessats i similars més sovint. En concret, aquesta investigació realitzada per l'Associació Europea per a l'Estudi de l'Obesitat va reunir gairebé 180.000 adults al Regne Unit, entre els quals hi havia 4.111 vegetarians (no menjaven carns ni peixos) i 166.516 menjadors habituals de carns. Tots d'edats compreses entre 37 i 73 anys.
Abans d'entrar de ple a l'estudi, cal recordar que una dieta vegetariana està dividida en diversos subtipus:
- Flexitarià: es tracta d'un vegetarià a temps parcial, és a dir, que consumeix carn, peix, lactis, ous, marisc i altres, però molt esporàdicament i en petites quantitats.
- Pescovegetarià: decideixen no menjar res de carn, però sí que mengen peix, marisc, ous i lactis.
- Ovovegetarià: no mengen cap mena de carn, ni carn, ni peix, ni marisc, ni lactis, però sí ous.
- Lactovegetarià: prescindeixen de totes les carns, peixos i mariscs, fins i tot dels ous, però sí que mengen lactis.
- Ovolactovegetarià: una dieta on s'eliminen les carns, el marisc i el peix, però se segueix menjant ous i lactis.
Encara que la veritat és que a l'estudi només es van seleccionar els vegetarians estrictes, és a dir, aquells que són pràcticament com a vegans, ja que no mengen res de carn, ni peixos ni aliments derivats dels animals i substitueixen les proteïnes animals per proteïnes vegetals.
La dieta vegetariana és més saludable, però no ens hem de confiar
A l'estudi es van examinar 19 biomarcadors de sang i orina que estan relacionats amb la diabetis, els accidents cardiovasculars, el càncer, problemes de fetge, ossos i articulacions i amb la funció renal.
Es va tenir en compte l'edat, el sexe, l'ètnia, l'educació i altres marcadors clau com ara tabaquisme i el consum d'alcohol. Els primers resultats van donar llum a la investigació i van esbrinar que els vegetarians tenien nivells baixos en 13 biomarcadors: colesterol total, colesterol dolent, apolipoproteïna A i B (relacionades amb problemes cardíacs), marcadors de la funció hepàtica, factor de creixement similar a la insulina (IGF-1, una hormona que promou i prolifera les cèl·lules canceroses), entre altres biomarcadors.
L'única pega és que els participants que eren vegetarians, van demostrar tenir biomarcadors beneficiosos en nivells baixos com, per exemple, el colesterol bo, la vitamina D i el calci. Alhora, hi havia altres biomarcadors molt alts com els triglicèrids i la cistatina-C. Això últim suggereix problemes renals.
Aquesta investigació torna a incidir en altres anteriors on s'assenyala les dietes carnívores com a desencadenants de malalties cardíaques, càncers, sobrepès i similars. Tot i això, la dieta vegetariana es «lliura» de problemes greus, però no surt lliure de culpa.
Les persones que gaudeixen d'una dieta vegetariana prenen més fruites, verdures, llegums, fruita seca, cereals i altres, és per això que es marquen aquestes diferències nutricionals.