Quan per a uns quelcom és normal i per a altres no, ho entenem com a llibertat i poder d'elecció, però quan es tracta d'orientació sexual, sembla que el respecte, la llibertat, el poder d'elecció i el normal es tenyeixen de negre i estan de dol vivint una segona vida per por de represàlies. Una cosa així ha sentit Josh Cavallo i altres esportistes d'elit que «han sortit de l'armari» els últims mesos perquè ja no podien amagar-ho més, ni fingir ser els que no són ni continuar vivint amb por.
«Sortir de l'armari» una expressió que conté tot un col·lectiu que ja de base és assenyalat per voler estimar i ser tan lliure i «normal» com els que vivim fora del col·lectiu LGTBIQ+. Aquí no es tracta d'estar dins o fora de l'armari, a l'armari hi va roba, sabates i gat quan té fred.
Les persones no tenim o, més ben dit, no tindríem per què amagar-nos i deixar de ser qui som per por. I aquesta és la lliçó que ens dóna Joshua Cavallo al seu vídeo oficial.
El futbol no és homòfob
L'esport fa anys que rebutja els equips femenins i els gais, però a poc a poc la societat va canviant. Aquests canvis arriben gràcies a gent valenta com Josh Cavallo. Són gestos que ajuden els altres nois i noies que juguin a futbol, o no, i que poden estar vivint situacions similars.
Realment es considera un acte de valentia, a causa del rebuig que genera al seu voltant i les crítiques que ara haurà d'aguantar aquest esportista d'elit i tots els que en segueixin l'exemple. Quan allò «normal» hauria de ser que ens donés igual a qui estima cadascú. Prou tenim amb les nostres vides, com per ficar-nos a la dels altres, que ni ens va ni ens ve.
el futbol en si no és homòfob, ni cap esport, sinó els que en formen part i permeten que es discrimini els seus propis companys i companyes per tenir una orientació sexual. Estimar algú del mateix sexe o del sexe contrari no condiciona la nostra professionalitat. Si som bons, ho som, sense importar qui estimem.
Josh Cavallo: «sóc futbolista i gai»
Amb aquestes paraules comença l'emotiu discurs que ha llançat a les xarxes aquest jove futbolista australià. Un jove esportista d'elit que s'ha cansat de viure una vida doble i que assegura que ho va haver d'amagar per poder aconseguir el seu somni de ser futbolista.
https://twitter.com/JoshuaCavallo/status/1453240548404367370?
Joshua Cavallo diu que quan creixia tenia la necessitat d'amagar-se perquè estava avergonyit. Ell creia que mai no podria arribar a l'elit del futbol si era gai, per això durant anys va mantenir silenci i es va amagar, però ara ha cridat alt i clar.
Un exemple per a la societat actual i per a milers de joves, i no tan joves, que poden veure en aquest vídeo l'impuls que necessitaven per ser lliures i feliços.
Comenta Josh Cavallo al seu vídeo que tractar de rendir al màxim a la seva feina mentre porta una segona vida és esgotador. En les seves declaracions també fa al·lusió a la por de les crítiques ia les conseqüències dient que ell creia que la gent el veuria diferent quan se n'assabentessin, però que s'ha sorprès ja que el que ha fet ha estat recibir suport i ha guanyat respecte.
Malauradament no és l'únic cas, i és que l'orientació sexual a l'esport és un tema tabú. Fa uns dies, un futbolista de la 1a Divisió d'Anglaterra va dir que és gai, però es manté a l'anonimat perquè diu que tem per la seva vida si es descobreix qui és.
És una veritable pena haver de viure així, pel rebuig, la manca de respecte, l'escassa empatia i els pocs dits de front d'alguns humans en aquesta societat. Esperem que la situació canviï a millor ben aviat.