L'skate ja va tenir el seu debut als Jocs Olímpics, i els guanyadors de les medalles deixen clar que els que manen són els més joves.
Momiji Nishiya, de només 13 anys, va aconseguir la medalla d'or en aquest nou esport olímpic. Però no va ser l'única de la seva edat que es va posicionar a la taula alta de la competició. En total, 7 de les 12 medalles de skate van ser per a adolescents o nens. Només Kelvin Hoefler va ser un dels guanyadors amb més edat (28 anys).
Això ens fa preguntar-nos per què els nens són tan bons sobre el monopatí. Tot seguit analitzem aspectes de fisiologia, anatomia i psicologia que poden tenir un enfocament directe.
Centre de gravetat més baix i peus més petits
Ser més petit, més prim i, per tant, tenir un centre de gravetat més baix és beneficiós per als joves. Com més baix sigui el centre de gravetat, més fàcil serà mantenir lequilibri. Si ets un nen, tens un centre de gravetat més baix, per això és un avantatge.
Aquest tipus d'esports en què tenen lloc trucs i gimnàstica, com la gimnàstica i el busseig, tendeixen a afavorir els més petits. En general, als patinadors més baixets els resulta més fàcil baixar el centre de gravetat cap a la taula, cosa que sovint es tradueix en més realització de trucs.
D'altra banda, tenir peus més petits també pot ser un possible avantatge per als nens, però tampoc no és un factor determinant perquè tot influeix en els aspectes més amplis de l'anatomia. Normalment, si ets més alt, tens els peus més grossos. I si ets una persona petita tens els peus més petits perquè és proporcional a la resta del teu cos. Així que possiblement es tracta més de la massa corporal i l'alçada d'una persona que de la mida dels peus.
Els nens aprenen skate sense adonar-se'n
Tenir una bona coordinació dulls, mans i peus és crucial per als patinadors. Això fa que s'augmenti la consciència espacial i la capacitat de processar ràpidament les habilitats cognitives.
De vegades, els joves perfeccionen aquestes habilitats sense adonar-se'n, cosa que els dóna un avantatge des de petits quan es tracta de participar en l'esport de manera competitiva. El patinar té la seva pròpia cultura i és habitual que molts nens de set, vuit o nou anys agafin un monopatí i comencen a jugar-hi. Segurament estiguen aprenent sense adonar-se'n.
A més, els nens poden patir menys pressió per tenir èxit. Lògicament se sentiran estressats, però la manera com influeix l'èxit o el fracàs impacten en el seu capacitat per competir de manera diferent. Saben que els queden més competicions per endavant i que la seva feina no s'acabarà aviat.
Tenen l?avantatge de no tenir la pressió i l?estrès de preparar-se per als Jocs Olímpics, a diferència d?algú que ha entrenat durant una dècada. Si ets un jove de 26 anys que va als Jocs Olímpics per primera vegada, probablement hagis estat practicant 16 anys per arribar-hi, començant a l'esport als 10 anys i adonant-te que ets prou bo per competir seriosament als 15 anys .