La cadena de valor del salmó a Europa passa per un punt d'inflexió: del domini històric de la farina i l'oli de peix es transita cap a pinsos alternatius i models de cultiu a terra que prometen menor pressió sobre els oceans i una oferta més estable. L'objectiu és clar: assegurar els àcids grassos omega-3 i la salut dels peixos sense dependre de matèries primeres cada cop més limitades.
El canvi no només es discuteix a congressos; ja es veu al supermercat. Projectes de microalgues al Regne Unit i Noruega es combinen amb el llançament a Itàlia de salmó procedent de sistemes a terra, mentre la indústria refina un full de ruta basat en la complementarietat dingredients, la traçabilitat i la resiliència del subministrament.
Per què el pinso del salmó està canviant
Durant dècades, les necessitats nutricionals del salmó es van cobrir amb farina i oli de peix, rics en omega‑3 de cadena llarga essencials per al creixement, la immunitat i la qualitat del filet. Però la pressió sobre les poblacions de peixos farratgers i la variabilitat climàtica (com els episodis de El Niño) han posat en evidència la fragilitat d'aquesta dependència.
L'aqüicultura consumeix la major part d'aquests insums: segons investigadors, al voltant del 87% de la farina i 74% de l'oli de peix acaben en pinsos aqüícoles, amb el salmó com un dels principals usuaris. Això exposa productors i consumidors a pics de preu ia una oferta limitada, empenyent la indústria a diversificar la cistella de matèries primeres.
- 87% de la farina i 74% de l'oli de peix els utilitza l'aqüicultura.
- La disponibilitat i el preu de l'oli de peix pateixen alta volatilitat per factors climàtics.
- Es projecta un creixement proper al 40% a la producció de salmó de cultiu cap al 2033.
Microalgues i altres ingredients: del laboratori a la granja
Entre les alternatives amb més tracció apareixen les microalgues, capaços d'aportar proteïnes, lípids i omega-3 sense passar per la baula del peix farratger. Assajos recents amb Nannochloropsis sp. en dietes per a salmònids mostren que pot mantenir ritmes de creixement i valor nutricional comparables, sempre que s'ajustin certs coadjuvants.
En aquestes formulacions, l'addició de taurina i lecitina ha resultat clau per millorar la palatabilitat i la digestibilitat, replicant atributs presents de forma natural a la farina de peix. A més, les microalgues es poden cultivar en aigües salobres o residuals, amb una productivitat de biomassa elevada per superfície, reduint la pressió sobre sòls i aigua dolça.
La innovació també arriba des d'Escòcia: la biotecnològica MiAlgues produeix oli i biomassa de microalgues emprant subproductes de la destil·lació de whisky en un esquema deconomia circular. El seu ingredient, comercialitzat per a dietes aqüícoles (per exemple, MiAlgaeFish™), s'integra en processos d'extrusió com ara pasta humida o producte sec, i aborda dos reptes alhora: disponibilitat d'omega-3 i reducció de residus industrials.
El gran desafiament per a tots aquests ingredients nous continua sent la escala i el cost. L'estratègia modular i l'aprofitament de subproductes permeten guanyar competitivitat, però l'adopció massiva depèn d'assolir prou volums i que els preus acompanyin en un context de mercats exigents.
Una estratègia de barreja, no de substitució
Veus tècniques del sector, com les de l'Organització d'Ingredients Marins (IFFO), coincideixen que la farina i l'oli de peix passen de ser commodities a insums estratègics. L'enfocament que pren força és el de la complementarietat: combinar microalgues, proteïnes vegetals, farina d'insectes o proteïnes unicel·lulars amb fraccions marines certificades assignant a cada component una funció nutricional concreta.
Exemples pràctics ja existeixen. La xarxa noruega Salmon Group incorpora oli de microalgues des del 2020, mentre que Cermaq Norway avalua noves matèries primeres (omega-3 i proteïnes) amb criteris com a rendiment, composició nutricional, escalabilitat, cost, acceptació del mercat, seguretat alimentària y rastrejabilitat. La col·laboració entre fabricants de pinso, proveïdors d'ingredients i productors és, a hores d'ara, un requisit tècnic i comercial.
Impacte per al consumidor europeu: Itàlia com a termòmetre
El gir de la producció ja treu el cap al retail. Des del 9 d'octubre, Esselunga ofereix a Itàlia salmó fumat procedent de sistemes a terra gràcies a la col·laboració entre Salmon Evolution (Noruega) i Milarex, sota la marca The Icelander. La proposta encaixa amb un consumidor que valora sabor, benestar animal, transparència i una empremta ambiental més continguda.
Amb noves fases productives a punt d´entrar en operació, Salmon Evolution preveu augmentar volums i estendre acords a Europa. Aquest tipus de desplegaments poden esmorteir els vaivens de l'oli de peix i oferir més regularitat de subministrament, encara que l'adopció seguirà lligada a la competitivitat en costos ia les condicions macroeconòmiques de curt termini.
El salmó europeu avança cap a pinsos diversificats i granges a terra per guanyar resiliència, assegurar omega-3 i alleujar la pressió sobre els oceans. La barreja intel·ligent de insums marins certificats i alternatives —microalgues, insectes i proteïnes unicel·lulars— juntament amb la col·laboració a tota la cadena, perfila una indústria més estable i alineada amb les expectatives del mercat.
