L'auge dels batuts i pólvores de proteïna ha convertit aquests suplements en habituals del gimnàs i de molts rebosts. Però un nou informe ha encès les alarmes en detectar plom en proteïnes en pols d'ús comú, un metall pesant que s'acumula a l'organisme i l'exposició del qual convé mantenir el més baixa possible.
Tot i que bona part dels consumidors els utilitza sense incidents, les proves difoses per Consumer Reports (CR) apunten que alguns productes superen el que els seus experts consideren una ingesta diària prudent. A Espanya i la resta d'Europa, on la normativa alimentària és estricta, l'assumpte se segueix amb atenció pel seu impacte a la seguretat del consumidor.
Què s'ha trobat a les anàlisis
L'estudi de CR va examinar 23 pólvores i batuts de proteïna populars. Segons els seus resultats, en més de dos terços hi havia més plom en una sola ració del que els seus especialistes jutgen raonable per a tot un dia; en alguns casos, aquesta xifra era més de deu vegades superior.
Les diferències per tipus de producte van ser marcades: les pólvores d'origen vegetal van presentar nivells més alts, fins i tot nou vegades més que els de sèrum i aproximadament el doble que els elaborats amb carn, d'acord amb CR. L'organització atribueix els pitjors registres a ingredients vegetals com el pèsol o el cacau, que poden arrossegar metalls del terra i l'aigua.
Entre els productes esmentats, CR assenyala que Naked Nutrition's Vegan Mass Gainer rondaria el 1570% del límit diari recomanat pels seus experts, i que la pols vegà Huel Black Edition assoliria al voltant del 1200% d'aquest llindar. D'altra banda de l'informe, es quantifiquen per ració aproximadament 7,7 micrograms de plom per al primer i 6,3 micrograms per al segon.
Tot i així, els investigadors matisen que no es tracta d'un perill immediat per a qui hagi consumit aquests productes puntualment; el problema és la exposició acumulada en el temps, especialment en col·lectius vulnerables com nens i embarassades, on el plom pot afectar el sistema neurològic.
Respostes de les marques i què diuen les autoritats
Les empreses al·ludides han respost. Des de Huel asseguren que els seus ingredients se sotmeten a proves rigoroses i que confien en la seguretat actual de les fórmules, afirmant estar dins de paràmetres internacionals. Naked Nutrition, per la seva banda, va citar assaigs independents i va recalcar que cap metall pesat superaria els nivells de referència de la FDA nord-americà; també va recordar que elements com el plom existeixen de forma natural a l'entorn.
Els límits varien segons la referència: a Califòrnia, la Proposició 65 estableix un llindar de 0,5 µg/dia per a l'avís per plom, mentre que la FDA maneja nivells guia d'exposició diària més alts (per exemple, 8,8 µg per a dones en edat fèrtil i 2,2 µg per a nens). A la Unió Europea, la legislació fixa continguts màxims de plom en aliments i complements per quilogram de producte i l'EFSA manté que no existeix una exposició segura, de manera que s'aplica el principi ALARA: tan baixa com sigui raonablement possible.
Què significa per a consumidors a Espanya i Europa
Pel consumidor europeu, el missatge pràctic és doble: primer evitar l'alarmisme; segon, prendre decisions informades. CR no recomana l'ús diari de la majoria de pols de proteïna, sobretot d'origen vegetal amb registres pitjors, i suggereix prioritzar aliments complets (llegums, ous, lactis, peix —per exemple, bacallà—, carns magres) per cobrir la proteïna.
La AESAN i altres agències europees insisteixen a minimitzar l?exposició a metalls pesants per sumatori de fonts (dieta general, aigua, altres aliments). Un consum ocasional pot no suposar un risc crític, però convé evitar hàbits de diverses preses diàries sostingudes en el temps, especialment en poblacions sensibles.
Per què hi ha plom en algunes pólvores proteiques
L'explicació sol ser al origen agronòmic i en els processos. Les plantes absorbeixen minerals del terra i l'aigua; si hi ha presència de plom, es pot traslladar a la matèria primera. El cacau, freqüent en sabors de xocolata, pot contenir més metalls, i certs concentrats o aïllats vegetals tendeixen a concentrar-los.
També influeixen la traçabilitat i el control de qualitat de cada fabricant. Experts consultats assenyalen que alguns valors detectats excedeixen allò esperable només per l'entorn, cosa que apunta a possibles millores en neteja d'equips, selecció de lots i filtrat de proveïdors.
Què diuen altres anàlisis independents
A més de CR, informes externs han estudiat metalls en proteïnes. Una anàlisi citada del Projecte Clean Label va indicar que un 7% de les 160 proteïnes avaluades va superar llindars de la Proposició 65 per a metalls, amb tendència a més plom en pólvores vegetals davant dels de sèrum, més presència a sabors xocolata i, de vegades, xifres superiors en versions orgàniques (per la naturalesa del sòl). Diversos dietistes han demanat cautela en interpretar aquests resultats i reclamen metodologies transparents.
Com reduir el risc en triar i utilitzar proteïna en pols
Si decidiu seguir usant aquests suplements, hi ha mesures assenyades per baixar l'exposició. Cerca certificacions de tercers reconegudes (p. ex., Informed Sport o NSF Certified for Sport) i productes regulats com a aliment en lloc de complement quan sigui possible.
Revisa l'etiquetatge europeu de “complement alimentari”, el lot i la procedència dels ingredients; prioritza fabricants amb polítiques clares de proves de metalls pesants i publicacions dels seus controls interns.
Alternatiu fonts de proteïna i marques per no concentrar l'exposició en un únic producte: combina sèrum, ou o barreges vegetals (pèsol, arròs, soja), i incorpora snacks proteics com carn seca y reserva els sabors xocolata si vols reduir cacau.
Modera la freqüència: utilitza les pólvores com suport puntual, no com a substitut continu de menjars. Si estàs embarassada, en edat fèrtil o prepares batuts per a nens, valora evitar productes amb nivells elevats i consulta amb un professional sanitari.
Recorda que detectar un metall no implica un dany automàtic; la dosi i la durada marquen la diferència. No obstant això, amb plom, la recomanació general de les autoritats és mantenir les quantitats al mínim raonable.
Amb el mercat en plena efervescència, la clau és equilibrar conveniència i prudència: prioritzar aliments, exigir transparència a les marques i recolzar-se en certificacions i bones pràctiques per reduir al mínim una exposició indesitjada que se suma per diferents vies.
