El oli d'oliva verge extra viu un moment de canvis importants a Espanya ia Europa: els preus s'han moderat després dels pics històrics de fa un parell d'anys, la qualitat guanya protagonisme amb premis, guies i tasts professionals, i la investigació científica comença a posar el focus en nous riscos com ara els microplàstics. Tot això mentre el consumidor intenta quadrar la butxaca sense renunciar a un producte clau de la dieta mediterrània.
En paral·lel, regions com Jaén i Catalunya reforcen el seu paper com a motors del sector oleícola, amb informes estratègics, fires i guardons que busquen donar més visibilitat a l'oli d'oliva verge extra (AOVE) i orientar el mercat cap a una oferta més envasada, diferenciada i amb més valor afegit, tant al mercat interior com a les exportacions.
Preus de l'oli d'oliva verge extra: del pic històric a la nova normalitat
Després d'uns anys en què omplir el rebost amb oli d'oliva verge extra es va convertir gairebé en un luxe, la situació a els lineals dels supermercats espanyols ha canviat de manera notable. El litre d'AOVE de marca blanca, que va arribar a superar els 10 euros a finals de 2023, s'ha instal·lat des de l'estiu a l'entorn dels 4,60-4,70 euros, segons el seguiment de preus de diferents fonts i organitzacions de consumidors.
Durant els primers dies de desembre, diverses cadenes han mantingut o ajustat lleugerament les seves tarifes. En molts supermercats és habitual trobar el litre de verge extra per sota dels cinc euros, sobretot en formats de marca pròpia. Aquesta estabilitat contrasta amb allò viscut fa un parell de campanyes, quan les pujades eren gairebé contínues i l'AOVE es va convertir en símbol de la inflació alimentària.
Mentre el preu final a la botiga s'ha mantingut força pla en els últims mesos, en origen la tendència és una mica diferent. Les dades manejades pel Ministeri d'Agricultura i els sistemes d'informació sectorials com Poolred mostren que el preu mitjà a trull ronda els 4,5-4,6 euros per quilo per al verge extra, amb una pujada propera al 7% des de l'inici de la campanya actual. Això vol dir que el marge de la distribució s'ha estrenyit i que, si l'encariment en origen es consolida, es podria començar a traslladar al consumidor.
Les previsions sobre la collita 2025/26 apunten a una producció semblant a la de l'any anterior, però amb matisos. En zones clau com la província de Jaén, considerada termòmetre del sector a nivell mundial, molts agricultors coincideixen que hi ha menys oliva de l'esperada, encara que amb una rendibilitat acceptable gràcies als preus actuals. La incertesa sobre les pluges de tardor i hivern continua essent un factor determinant.
Aquest context fa pensar que no es repetirà l'escenari extrem del 2023, quan es van encadenar dues campanyes molt curtes per la sequera i el preu en origen del verge extra va arribar a tocar els 8,50 euros. Ara, el cost a trull està sensiblement per sota d'aquests nivells, cosa que allunya el fantasma d'una nova crisi immediata, encara que no impedeix que hi pugui haver pujades moderades al lineal si el mercat ho exigeix.
L'oli d'oliva verge extra per Nadal: ofertes i correccions de preus
La campanya de Nadal és un dels moments forts per al consum de oli d'oliva verge extra, tant per a ús propi com per a regal gastronòmic. En aquestes dates, molts distribuïdors llancen promocions per atraure clients, especialment en un context de pujada d'altres aliments típics nadalencs com marisc, xai o determinats peixos.
A mitjans de desembre, diferents cadenes han optat per mantenir l'AOVE en nivells continguts, amb ofertes que situen el litre de verge extra de marca de distribució al voltant dels 4,6-4,7 euros, i formats familiars (3 i 5 litres) amb preus ajustats. En alguns casos, fins i tot s'han vist lleugeres baixades o campanyes puntuals 2×1 en olis de gamma més alta, cosa que redueix temporalment el cost mitjà per litre.
El sector coincideix que aquest període de correcció a la baixa, que es va iniciar després dels màxims del 2023, és a prop de tocar fons. Si la collita finalment resulta més curta del previst i es manté la pressió en origen, els supermercats es podrien veure obligats a revisar a l'alça els preus per no operar amb marges mínims. La velocitat d'aquesta translació sol ser més gran quan es tracta de pujades que quan hi ha baixades.
Amb tot, els preus actuals segueixen situant-se bastant per sota dels rècords recents, cosa que permet que moltes llars tornin a incorporar el verge extra de forma més habitual a la cuina diària, sense reservar-lo únicament per a ocasions especials.
Catalunya impulsa els millors olis d'oliva verge extra
Mentre el mercat ajusta preus, Catalunya està apostant fort per la promoció dels seus olis d'oliva verge extra de qualitat. La Generalitat ha celebrat a Les Borges Blanques (Lleida) la segona edició dels Premis Nacionals als Millors AOVEs de Catalunya, que ja es coneixen popularment com els “Òscar de l'oli”.
En aquesta edició han participat 186 olis d'oliva verge extra, una xifra que supera en més de mig centenar la de l'any anterior i que evidencia l'embranzida del concurs entre cooperatives, trulls i petits productors. De tots ells, 72 AOVEs han resultat premiats en diferents categories, que distingeixen tant grans com petits elaboradors, així com projectes ecològics, monovarietals o iniciatives de recuperació de varietats autòctones.
En la categoria de grans productors destaquen noms com Elixir Despinyolada Bio y Elixir Bio, de Quadrat Valley, juntament amb diversos olis de la gamma Janiroc (Koroneiki, Lecciana, Arbequina) de Pons Tradició, que han obtingut puntuacions superiors als 92 punts sobre 100 als tasts. Aquests olis representen perfils de fruitat verd intens i mig, amb una clara aposta per la qualitat i, en alguns casos, per la producció ecològica.
Entre els petits productors han estat reconeguts olis com Salar d'Arbúcies (Molí Salar d'Arbúcies), Coll de l'Alba Morruda (Xavier Guilera Ximenis), Arbor Sacris (Miliunverd) u Oli de Marges de Can Calopa (L'Oliv Oil), que posen en valor varietats locals, oliveres a terrasses i projectes lligats al territori. Aquests AOVEs, amb puntuacions que freguen els 95 punts, mostren que el segment artesanal està vivint un moment de gran dinamisme.
L'acte de lliurament de premis, celebrat en un pavelló dedicat a l'oli a les Borges Blanques, va reunir productors, tastadors i autoritats. El conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, va reivindicar l'AOVE com a “un dels grans tresors gastronòmics” de Catalunya i va subratllar que aquests olis són “paisatge, territori, innovació i esforç.” També va avançar la intenció que el territori es posicioni com una referència mundial en oli d'oliva verge extra en els propers anys.
Els guardons s'emmarquen en el reconeixement de Catalunya com Regió Mundial de la Gastronomia i es completaran amb la publicació de la Segona Guia dels Millors Olis d'Oliva Verge Extra de Catalunya, prevista pel febrer, que recollirà els olis distingits i servirà d'eina per a consumidors, restauradors i comerços especialitzats.
La força de l'oli ecològic i la recol·lecció primerenca
Més enllà del preu, una de les grans tendències que marquen el futur del oli d'oliva verge extra a Espanya és l'auge del oliverar ecològic i de la recol·lecció primerenca. En finques de referència, repartides per zones com els monts de Toledo, Jaén o Còrdova, s'està apostant per models de cultiu que prescindeixen de productes químics de síntesi i afavoreixen la biodiversitat.
En explotacions on es combina el cultiu de l'olivera amb la presència de coberta vegetal i pasturatge d'ovelles, el maneig del sòl canvia completament: els animals controlen de forma natural les herbes, contribueixen a l'adobament orgànic i ajuden a reduir el risc d'incendis. Els tècnics destaquen que la presència de formiguers i una intensa activitat biològica a terra són un senyal clar d'aquest tipus d'agricultura.
Aquest enfocament es tradueix en olis verds molt afruitats, amb aromes a herba fresca, poma, carxofa o tomaquera, especialment quan s'aposta per la recol·lecció primerenca. Aquests AOVEs solen presentar més intensitat sensorial i una concentració més alta de compostos fenòlics, cosa que els fa atractius per a un públic disposat a pagar més per un producte diferenciat.
De les gairebé tres milions d'hectàrees d'oliverar que existeixen a Espanya, unes tres-centes mil ja estan certificades com a ecològiques, segons estimacions sectorials. La superfície dedicada a aquest tipus de producció ha crescut al voltant d'un 70% en l'última dècada, impulsada tant per la sensibilitat ambiental més gran dels consumidors com per la recerca d'un més valor afegit per part dels agricultors.
El diferencial de preu que es paga al productor per un AOVE ecològic es pot situar de mitjana entre 60 cèntims i 1 euro més per litre respecte d'un oli convencional, i encara més quan es tracta d'olis de collita primerenca molt selectes. Al mercat detallista, aquests olis es poden moure en una forquilla àmplia, des d'uns 10 euros fins a més de 40 euros el litre en formats premium, encara que hi ha un públic fidel disposat a assumir aquest cost.
Jaén analitza la conjuntura del sector oleícola
A la província de Jaén, referent mundial de l'oli d'oliva, la Universitat de Jaén i la Càtedra Caixa Rural han presentat un informe anual de conjuntura que repassa la situació del sector entre el 2024 i mitjans del 2025. L'estudi constata una forta volatilitat de preus, amb una intensa caiguda entre la tardor del 2024 i mitjans del 2025, seguida d'una fase de recuperació.
L'informe subratlla que la qualitat de l'oli es remunera cada cop més, sobretot en origen. El diferencial de preus entre un lampant i un verge extra pot oscil·lar entre 0,70 i 1,30 euros per quilo, i és encara més gran en destinació, on la diferència entre un AOVE estàndard i un altre de gamma alta pot assolir diversos euros per litre. Això reforça la idea que el sector s'ha d'orientar cap al envasat i la diferenciació, en lloc de centrar-se en la venda a granel.
A Jaén, el percentatge d'oli que es comercialitza envasat encara ronda el 20-22%, de manera que hi ha marge de millora. L'estudi també recull un repunt del consum d'oli d'oliva verge extra a Espanya entre gener i juny de 2025, amb creixements superiors al 60% respecte al mateix període de l'any anterior, cosa que indica que el consumidor continua sent fidel al producte sempre que el preu no superi certs límits psicològics, situats al voltant dels sis euros per quilo a la destinació.
Les institucions implicades en la presentació de l'informe -Diputació, Junta d'Andalusia, Govern central i Consell Oleícola Internacional- van coincidir en la importància estratègica del sector per al territori, la necessitat de preus justos per als agricultors, l'impuls a la innovació i la sostenibilitat i la conveniència de reforçar la presència de l'AOVE espanyol als mercats internacionals.
El document incorpora a més monogràfics sobre la Política Agrària Comuna i l'oliverar ecològic, el paper de les denominacions d'origen protegides i una comparativa amb el model oleícola portuguès, on el desenvolupament de l'oliverar superintensiu està tenint un impacte significatiu a l'estructura productiva.
Investigació europea: microplàstics i seguretat de l'AOVE
Mentre que el mercat es reorganitza i la producció s'adapta a nous models, la comunitat científica europea comença a centrar la seva atenció en contaminants emergents presents en aliments grassos com l'oli d'oliva verge extra. Un equip de la Universitat de Florència ha desenvolupat i validat la primera aplicació de la espectroscòpia làser infraroja directa (LDIR) per detectar i caracteritzar microplàstics a AOVE.
L'oli d'oliva verge extra és una matriu complexa des del punt de vista analític, per la seva concentració elevada de lípids i compostos minoritaris. Això ha dificultat fins ara comptar amb mètodes fiables, sensibles i reproduïbles per avaluar la presència de microplàstics, malgrat la creixent preocupació per aquests residus a la cadena alimentària.
La investigació italiana proposa un protocol de pretractament i extracció específic per a l'AOVE, basat en la dilució amb dissolvents, la filtració al buit i el retrorentat amb etanol. Aquesta combinació permet recuperar les partícules sòlides amb una eficiència propera al 96%, facilitant-ne la posterior anàlisi mitjançant LDIR sense comprometre la integritat de les mostres.
Gràcies a aquesta tècnica, els investigadors han pogut identificar diferents tipus de polímers presents a les mostres d'oli, procedents tant de trulls toscans com de la distribució comercial. La tecnologia permet determinar composició, mida i morfologia de les partícules amb un nivell de detall d'acord amb els llindars de preocupació descrits en estudis recents sobre microplàstics.
Encara que els autors insisteixen que és necessari ampliar el nombre de mostres i treballar amb diferents orígens geogràfics per establir patrons clars, el mètode es presenta com una eina prometedora per integrar la monitorització de contaminants emergents als programes de control de qualitat de l'AOVE, i potencialment d'altres olis vegetals.
En un context en què l'oli d'oliva verge extra és valorat no només pel sabor, sinó també pel sabor perfil saludable, disposar de tècniques avançades que permetin verificar l'absència o nivell de presència de microplàstics es perfila com un pas endavant en la protecció del consumidor i la reputació del producte.
Entre els ajustaments de preus als supermercats, l'empenta dels olis premiats a Catalunya, el creixement de l'oliverar ecològic i la inquietud per la seguretat alimentària que reflecteixen investigacions com la de Florència, el sector del oli d'oliva verge extra a Espanya i Europa es mou en un escenari exigent però ple d'oportunitats, on la qualitat, la innovació i la transparència han esdevingut les millors cartes per continuar conquerint tant el consumidor local com els mercats internacionals.
