Una gran anàlisi d'històries clíniques ha observat una associació entre l'ús prolongat de suplements de melatonina i la insuficiència cardíaca en adults amb insomni. Les troballes, presentades a la reunió científica de l'Associació Americana del Cor, han despertat un intens debat pel possible impacte en la pràctica clínica i en la regulació d'aquests productes.
Encara que el treball no prova una relació causa-efecte, els resultats són prou cridaners per demanar cautela: els qui van prendre melatonina durant almenys un any van mostrar més diagnòstics d'insuficiència cardíaca, més hospitalitzacions i més mortalitat en un seguiment de cinc anys. Especialistes a Espanya i Europa insisteixen en la necessitat destudis clínics que aclareixin el perfil de seguretat.
Què assenyala la nova investigació
L'equip va analitzar registres anonimitzats de la xarxa TriNetX per identificar 130.828 persones amb insomni (edat mitjana al voltant de 56 anys; ~61% dones), aparellant els que havien fet servir melatonina de forma continuada ≥12 mesos amb subjectes comparables que no la tenien registrada. Es van excloure casos amb insuficiència cardíaca prèvia i usuaris daltres fàrmacs per dormir, i es va ajustar per múltiples variables clíniques i demogràfiques.
En cinc anys, el grup que consumia melatonina va presentar un increment proper al 90% en el diagnòstic d'insuficiència cardíaca (4,6% davant del 2,7%). A més, es va observar una probabilitat ~3,5 vegades més gran d'hospitalització per aquesta causa (19% davant del 6,6%) i una mortalitat gairebé duplicada (7,8% davant del 4,3%). En una anàlisi addicional exigint almenys dues prescripcions separades per més de 90 dies, l'excés de risc d'insuficiència cardíaca va continuar sent notable (~82%).
«Els suplements de melatonina poden no ser tan innocus com se sol assumir», va assenyalar l?autor principal, Ekenedilichukwu Nnadi (SUNY Downstate/Kings County). Per a l'investigador, la consistència de l'augment d'esdeveniments greus, «fins i tot després d'equilibrar nombrosos factors de risc», justifica noves investigacions.
El que encara no se sap (i per què importa)
Es tracta d'un estudi observacional presentat al congrés i sense revisió per parells, de manera que les seves conclusions shan dinterpretar amb prudència. Falten dades clau com les dosis de melatonina, la gravetat de l'insomni, la presència de trastorns psiquiàtrics o l'adherència real al suplement, elements que podrien influir en els resultats.
Hi ha a més possibles biaixos per diferències reguladores: a EUA es ven sense recepta i és fàcil que el seu ús no quedi reflectit a la història clínica, mentre que a països com el Regne Unit requereix prescripció. Aquestes qüestions, juntament amb el disseny observacional propi, impedeixen establir causalitat i obren la porta a factors de confusió residuals.
Dit això, la troballa posa el focus en un debat obert sobre la durada i les dosis de melatonina en població general. La melatonina és una neurohormona que regula els ritmes circadians; té receptors al sistema nerviós ia diversos òrgans, inclòs el cor, i se li atribueixen efectes antioxidants i immunomoduladors. No obstant això, la seguretat de altes dosis i ús crònic no està ben establerta.
Veus expertes a Espanya i Europa
Des de la comunitat científica, hi ha coincidència al missatge de cautela. Marie‑Pierre St‑Onge (Universitat de Columbia i AHA) recorda que als EUA la melatonina no està indicada per al tractament de l'insomni crònic i que no s'hauria de consumir de manera continuada sense una raó clínica clara ni supervisió.
A SMC Espanya, el neurofisiòleg clínic Óscar Larrosa destaca que la feina està «ben plantejat» en el seu marc, encara que subratlla la necessitat de conèixer les dosis ingerides i de confirmar les troballes amb assaigs clínics rigorosos. «L'associació és rellevant, però no implica causalitat», apunta.
Per a Carlos Egea Santaolalla (Federació Espanyola de Societats de Medicina del Son), els resultats són un toc d'atenció que «qüestiona la idea d'una teràpia benigna» a llarg termini, i urgeix a organitzar assajos prospectius controlats que defineixin millor la seguretat cardiovascular del suplement.
Javier Garjón (Servei Navarro de Salut) considera que estem davant d'un «estudi important» sobre els riscos d'un producte d'ús massiu, i suggereix que les agències reguladores valorin mesures, inclosa la possibilitat d'advertiments específics en medicaments amb melatonina.
Regulació i pràctica clínica a Espanya
A Espanya, la melatonina pot ser medicament amb recepta, sense recepta o complement alimentari segons la formulació. L'AEMPS considera medicament, per exemple, els productes amb ≥2 mg o presentacions de alliberament modificat fins i tot amb menys quantitat; aquests requereixen proves de qualitat, seguretat i eficàcia per a la seva autorització.
Quan un article es ven com a suplement però hauria de ser medicament, l'AEMPS pot retirar-ho. Va passar amb productes com Melatonin 7 (5 mg per càpsula) i altres presentacions de 3 mg, en entendre que exercien una acció farmacològica no compatible amb la categoria de complement alimentari.
Les societats científiques recorden que la primera línia per a l'insomni crònic és la teràpia cognitiu-conductual de l'insomni (TCC-I). A l'àmbit farmacològic, les formulacions de melatonina d'ús mèdic a Espanya tenen indicacions limitades ia curt termini (com en majors de 55 anys amb insomni primari), i no es recomanen tractaments prolongats sense control.
Context fisiològic i debat sobre dosis
La melatonina endògena s'allibera a la foscor i facilita la finestra de somnolència prèvia a l'inici del somni nocturn. No hi ha evidència sòlida que dosis altes millorin aquesta funció cronobiològica i hi ha interrogants sobre possibles efectes a llarg termini, inclosa la modulació de receptors cerebrals amb usos continuats.
Bona part de les propostes d'ús de dosis elevades i durant mesos es basen en teòrics beneficis antioxidants o immunitaris en altres òrgans, però l'evidència continua sent prometedora i limitada alhora. Si treballs com el presentat es confirmen i es repliquen, podrien recalibrar la percepció de seguretat que envolta aquests suplements a Europa.
A l'entorn europeu, i particularment a Espanya, la combinació de accés fàcil a dosis baixes com a complement alimentari i l'ús clínic de formulacions farmacèutiques fa encara més important delimitar riscos i beneficis amb dades robustes, sobretot si es planteja un consum perllongat.
En conjunt, les dades disponibles dibuixen un escenari de prudència raonable: senyals de risc estadísticament significatius en una cohort àmplia i ben aparellada, però amb incerteses clau que cal aclarir mitjançant assaigs clínics i millor traçabilitat de dosi i durada.
Amb la informació actual, el missatge que traslladen investigadors i clínics és nítid: no hi ha proves de causalitat, però la magnitud de l'associació obliga a vigilar l'ús crònic ia reforçar l'avaluació reguladora, especialment en contextos on la melatonina s'adquireix lliurement.
