seguir una dieta mediterrània tradicional podria ser més que una recomanació per cuidar el cor o el pes. Un nou treball científic suggereix que aquest patró alimentari també estaria relacionat amb un envelliment cerebral més saludable, ajudant a frenar el deteriorament de la memòria i altres capacitats mentals en persones grans.
La investigació, desenvolupada per un equip de la Universitat Rovira i Virgili (URV), el Institut de Recerca Sanitària Pere Virgili (IISPV) i CIBERobn, s'ha centrat en població espanyola amb sobrepès o obesitat i síndrome metabòlica. Els resultats apunten que els que mantenen de forma més constant la dieta mediterrània presenten una microbiota intestinal més favorable i un deteriorament cognitiu més lent amb el pas dels anys.
Un estudi a llarg termini amb 746 persones grans
El treball, publicat a la revista BMC Medicine, es basa en dades de 746 adults grans amb alt risc cardiometabòlic, seguits durant aproximadament sis anys. Tots formaven part d'una investigació multicèntrica més àmplia a Espanya, vinculada al consorci PREDIMED Plus, centrada en la relació entre alimentació i salut.
Al llarg del seguiment, l'equip científic va avaluar tres grans blocs: el grau d'adherència a la dieta mediterrània, l' composició de la microbiota intestinal i la evolució de la funció cognitiva dels participants. Per això, es van combinar qüestionaris dietètics, anàlisi de mostres fecals i proves estandarditzades de memòria, atenció, llenguatge i altres capacitats intel·lectuals.
Els investigadors van comprovar que les persones que seguien de forma més fidel aquest patró alimentari, caracteritzat per un consum elevat de fruites, verdures i llegums, cereals integrals, oli d'oliva, fruita seca i peix, mostraven una microbiota més rica en bacteris associats a la salut. Alhora, el seu rendiment cognitiu es mantenia més estable en comparació dels qui s'allunyaven d'aquest estil d'alimentació.
Segons els autors, el fet que lestudi sigui prospectiu i de diversos anys aporta solidesa a lassociació observada. Tot i que no permet afirmar de manera definitiva que la dieta mediterrània sigui la causa directa de la protecció cognitiva, sí que reforça la hipòtesi que aquest patró alimentari té un paper clau en la salut del cervell durant l'envelliment.
Quin paper hi juga la microbiota intestinal
En els darrers anys, nombroses investigacions han consolidat el concepte de «eix intestí-cervell», és a dir, un sistema de comunicació de doble sentit entre l'aparell digestiu i el sistema nerviós central. Els bacteris intestinals produeixen substàncies que poden travessar barreres fisiològiques, modular la inflamació i, en última instància, afectar el funcionament cerebral.
Dins aquest context, el nou treball de la URV, l'IISPV i el CIBERobn recolza la idea que la microbiota és una peça clau en els beneficis cognitius associats a la dieta mediterrània. La primera autora de lestudi, la investigadora predoctoral Jiaqi Ni, destaca que alguns bacteris intestinals, més presents en els que segueixen amb més rigor aquest tipus d'alimentació, podrien exercir un efecte protector davant del deteriorament de les capacitats mentals.
Aquest enfocament ajuda a explicar per què no només importa què es menja, sinó també com respon l'ecosistema microbià de l'intestí. Persones amb patrons alimentaris similars poden mostrar perfils de microbiota diferents, cosa que alhora s'associa amb una millor o pitjor evolució cognitiva amb l'edat.
La «petjada microbiana» com a possible biomarcador
Un dels aspectes més nous de lestudi és la identificació duna «petjada microbiana» específica vinculada a la dieta mediterrània. Aquest concepte fa referència a un conjunt característic de bacteris intestinals, així com a la seva abundància relativa, que s'observa més sovint en els qui segueixen de prop aquest patró d'alimentació.
Aquesta signatura microbiana es proposa com un nou biomarcador potencial: la seva presència ha estat relacionada amb un deteriorament cognitiu més lent al llarg dels anys. És a dir, no es tracta només de mesurar què mengen les persones, sinó també de observar com aquest estil de vida es reflecteix a la seva microbiota i, posteriorment, en l'evolució de la salut cerebral.
El catedràtic de la URV i director del treball, Jordi Salas-Salvadó, subratlla que disposar d'aquesta «petjada microbiana» obre la porta a dissenyar intervencions nutricionals o fins i tot microbianes (per exemple, mitjançant probiòtics o canvis específics a la dieta) orientades a promoure un envelliment cognitiu més saludable.
Per a les investigadores del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV Nancy Babio i Stephanie K. Nishi, aquests resultats guanyen especial rellevància en un context de envelliment poblacional i augment de casos de demència a Espanya ia la resta d'Europa. Millorar la qualitat de l'alimentació, apunten, és una estratègia relativament senzilla i accessible que pot tenir un impacte real a la salut del cervell.
Implicacions per a la salut a Espanya i Europa
Espanya i altres països del sud d'Europa es consideren tradicionalment el bressol de la dieta mediterràniaperò diversos treballs han mostrat que aquest model s'està abandonant progressivament, sobretot en generacions més joves. A grans amb sobrepès, obesitat i síndrome metabòlica, reprendre o mantenir aquest patró podria tenir un doble benefici: millorar la salut cardiometabòlica i, alhora, ajudar a preservar la funció cognitiva.
La síndrome metabòlica, caracteritzada per la combinació de factors com hipertensió, excés de greix abdominal, nivells alterats de glucosa i lípids, s'associa a un major risc de malaltia cardiovascular i diabetis tipus 2. Aquest nou estudi afegeix una peça més al puzle en suggerir que també podria estar implicat en la aparició o acceleració del deteriorament cognitiu, i que la dieta mediterrània podria mitigar parcialment aquest risc.
A la pràctica, els resultats donen suport a les recomanacions ja habituals a les guies de salut pública europees: augmentar el consum d'aliments vegetals frescos, prioritzar l'oli d'oliva verge com a greix principal, triar peix davant de carns vermelles i limitar productes ultraprocessats i sucres afegits. Lluny de ser una pauta rígida, és un estil d'alimentació adaptable a diferents contextos culturals dins d'Europa.
Els autors insisteixen, però, en la necessitat de seguir investigant per definir amb més precisió quins components concrets de la dieta mediterrània (per exemple, determinats tipus de fibra, polifenols o greixos saludables) tenen més impacte en la microbiota i en la funció cognitiva, i com es poden traslladar aquestes troballes a programes de prevenció a gran escala.
Davant l'augment de l'esperança de vida i la prevalença més gran de trastorns com la demència, aquest tipus d'evidències reforça la idea que tenir cura de l'alimentació des d'edats mitjanes i avançades no només influeix en el cor o el pes, sinó també en la capacitat de mantenir la independència i la qualitat de vida en els darrers anys.
