El debat sobre les anomenades proteïnes alternatives ha tornat a primera línia amb la postura pública de les organitzacions professionals agràries ASAJA Valladolid i ASAJA Ávila, que han expressat la seva oposició a la promoció de productes obtinguts d?insectes o altres tècniques considerades artificials.
En la comunicació, les entitats agràries recalquen que la seva prioritat és la qualitat i la seguretat alimentària i assenyalen la ramaderia tradicional com a pilar nutricional, econòmic i social de les províncies i del conjunt del país.
Què s'entén per proteïnes alternatives
Sota el paraigua de “proteïnes alternatives” s'agrupen fonts com a farines d'insectes, matrius vegetals reformulades i altres proteïnes produïdes mitjançant processos biotecnològics. Es presenten com a opcions amb menys empremta ambiental, encara que la seva implantació al mercat genera un debat intens.
En aquest context, les organitzacions agràries posen el focus en el vessant regulador i en la percepció del consumidor, subratllant la necessitat de transparència, avaluació de riscos i claredat a l'etiquetatge per evitar confusions sobre l'origen i la naturalesa dels productes.
La posició d'ASAJA Valladolid i Àvila
ASAJA manifesta una oposició contundent a promoure proteïnes procedents d'insectes o altres mètodes artificials. Segons apunten, aquest impuls desplaça l'atenció del paper de la ramaderia i pot desorientar el consumidor sobre la qualitat i el valor real de la proteïna animal.
Les organitzacions recalquen que, per a la base social, la proteïna “segura i saludable” procedeix de la ramaderia tradicional: carn, llet, ous i derivats, aliments que emmarquen dins la Dieta Mediterrània, amb un consum equilibrat i estàndards higienicosanitaris reconeguts.
Arguments esgrimits per les organitzacions
Al seu argumentari, ASAJA insisteix que la ramaderia espanyola opera sota criteris de qualitat, benestar animal i traçabilitat, i sostenen que substituir-la per alternatives no aporta beneficis clars als consumidors ni al territori.
- Dieta Mediterrània: integren la proteïna animal en un patró alimentari reconegut pel seu equilibri, sempre dins un consum moderat i variat.
- Garanties i estàndards: ressalten controls de seguretat alimentària, sanitat i benestar animal com a aval del model ramader.
- Territori i societat: atribueixen al sector funcions clau de fixació de població, manteniment de pastures i deveses i protecció de la biodiversitat.
- Economia local: l'activitat ramadera es considera suport d'ocupació, cultura alimentària i sobirania alimentària.
Medi rural, economia i ocupació
Per a les organitzacions, la ramaderia no només produeix proteïna d'alta qualitat, també vertebra comarques rurals, aporta estabilitat a explotacions familiars i dinamitza indústries associades al llarg de la cadena de valor.
En aquesta línia, citen com a exemples les produccions de boví, oví, cabrum, porcí i avicultura, que consideren estratègiques pel seu pes al territori i la seva aportació al teixit socioeconòmic.
Consumidor i comunicació
ASAJA reclama claredat a l'hora de presentar i publicitar les proteïnes alternatives perquè el consumidor entengui què compra, com es produeix i quin és el seu perfil nutricional, evitant equiparacions que puguin induir a error.
Segons la seva opinió, la prioritat ha de passar per reforçar la informació i els controls que garanteixin decisions de compra informades i la preservació de la confiança en els aliments tradicionals.
El marc del debat públic
La discussió sobre sostenibilitat, innovació i alimentació està sobre la taula a Espanya ia la UE. Les organitzacions agràries sostenen que qualsevol avenç s'ha d'integrar sense deslegitimar models productius que, afirmen, han garantit proveïment i seguretat alimentària durant generacions.
Per això, anuncien la seva oposició a iniciatives que busquin reemplaçar la proteïna animal per alternatives promogudes com a equivalents, i reivindiquen l'enfortiment del model ramader espanyol i de la tradició agroalimentària.
El posicionament d'ASAJA Valladolid i Àvila deixa clar el full de ruta: defensa del sector ramader, petició de transparència en l'impuls de noves proteïnes i crida a valorar l'impacte territorial, econòmic i nutricional before d'avançar cap a substitucions que el medi rural considera perjudicials.
