La síndrome del psoes és una afecció poc comuna, i sol estar mal diagnosticada. A molts els apareix com un dolor lumbar que roman fins i tot després del tractament acompanyat d'altres símptomes.
L'afecció passa quan ens lesionem el múscul psoes, el múscul llarg (fins a 40 centímetres) de l'esquena. El psoes es troba a la regió lumbar inferior de la columna i s'estén a través de la pelvis fins al fèmur. Aquest múscul treballa flexionant l'articulació del maluc i aixecant la part superior de la cama cap al cos.
La síndrome és una afecció molt rara en comparació amb altres afeccions (hèrnia de disc, artritis, dolor facetari o sacroiliac) que són molt més comuns. Per desgràcia, qualsevol pot contraure la síndrome del psoes, però els esportistes, corredors i aquells que fan exercicis de salt pliomètric tenen un risc més alt de patir l'afecció.
Què causa la síndrome psoes?
Aquesta síndrome pot no tenir una causa identificable. Cal anar amb compte en les persones immunodeprimides per assegurar-nos que no hi hagi una causa infecciosa o debilitat associada al psoes que es presenti de manera relacionada.
Pel que fa als símptomes que apareixen, s'hi inclouen:
- Dolor lumbar, és el símptoma més comú, encara que pot ser simptomàtic de moltes afeccions.
- Dolor a la regió lumbosacra (la vora entre la part inferior de la columna i les natges que es pot irradiar cap a les vèrtebres lumbars o cap al sacre) en asseure'ns o en canviar de posició des d'estar assegut fins a estar dret.
- Dificultat o dolor en intentar estar drets en una postura completament dreta.
- Dolor a les natges.
- Radiació de dolor al llarg de la cama.
- Dolor d'engonal.
- Dolor pèlvic.
- Coixejar o arrossegar els peus en caminar.
Molts daquests símptomes poden imitar altres afeccions més greus. L'artritis de maluc, els càlculs renals, les hèrnies, la bursitis femoral, la prostatitis, la salpingitis, el càncer de còlon i la diverticulitis de còlon també poden causar mal d'esquena sever. Si es noten alguns dels símptomes anteriors, és important consultar un metge.
Pel que fa al diagnòstic, la síndrome del psoes pot ser difícil de diagnosticar ja que molts dels símptomes són similars a diverses afeccions més comunes. Si un metge creu que pot tenir aquesta afecció, voldrà descartar altres causes més greus. Generalment es podrà diagnosticar amb una combinació d'un examen físic de la columna, maluc i cama, confirmat amb imatges radiològiques avançada
Com es tracta la síndrome de psoes?
La síndrome del psoes es tracta millor amb exercicis físics. Lògicament, ha de ser un metge o un fisioterapeuta qui faci la teràpia en una consulta oa casa.
Aquests exercicis inclouran la manipulació i l'estirament actius i passius de la columna vertebral, les articulacions del maluc i els músculs psoes. Els exercicis a casa inclouen estiraments estàtics i dinàmics de baix impacte de “cadena tancada” dissenyats per estirar i enfortir el múscul psoes i permetre que el cos repari la lesió. És molt important que aquests es facin només amb la guia d'un metge perquè no lesionem encara més el psoes o altres músculs.
Estirar el psoasiliac i els músculs circumdants
Estirar els músculs del maluc i la cuixa té sentit, ja que una menor tensió muscular en aquestes àrees reduiria la tensió al psoes ilíac. També hi pot haver algun benefici directe en estirar suaument el múscul i el tendó lesionats.
Els professionals recomanen que el tractament per a les lesions del psoasiliac ha d'incloure estirar els flexors del maluc, el piriforme, els quàdriceps i els isquiotibials. Per obtenir els millors resultats, tots aquests músculs s'han d'estirar dues o tres vegades al dia durant dues sèries de 30 segons cadascuna.
Enfortiment dels rotadors de maluc
Els exercicis d'enfortiment s'han de centrar en els rotadors interns i externs del maluc. La inestabilitat del maluc, provocada per una força de rotació deficient del maluc, pot causar una tensió excessiva a l'àrea dels flexors del maluc i lesionar el psoes ilíac.
El programa de rehabilitació inclou tres etapes. El primer consisteix en un exercici bàsic de rotació interna i externa que es pot fer fàcilment amb una taula i una banda elàstica de resistència. S'ha de fer diàriament durant tres sèries de 20 repeticions, a banda i banda, durant dues setmanes. Després de dues setmanes, hem de realitzar tres sèries de 20 aixecaments de cames en forma de petxina, usant una banda de resistència enrotllada al voltant dels genolls.
Com tornar a córrer?
Igual que amb altres lesions de teixits tous, l'evidència científica suggereix que es pot utilitzar un programa per tornar a córrer intervingut pel dolor. Lògicament, cal donar temps suficient al flexor de maluc per calmar-se. Això pot trigar uns dies o setmanes, segons ledat i la gravetat de la lesió.
Quan comencem a córrer, es deu augmentar gradualment la intensitat exercici, però si tenim un dolor lleu o moderat, no és la fi del món. Sempre que sigui menys de 5/10 a l'escala de dolor, amb 10 com el pitjor dolor que hagi tingut i 0 sense cap dolor, hauria d'estar bé.
A més, el dolor no hauria de persistir l'endemà de córrer i els nivells de dolor haurien de millorar setmana a setmana. No obstant això, cal evitar córrer més ràpid durant diverses setmanes, i quan ho reintrodueixis a la rutina, fes-ho gradualment. Si fem un entrenament creuat per mantenir la condició física, tingues en compte que els flexors del maluc s'activen fortament quan practiquem altres entrenaments com la natació o córrer a l'aigua, de manera que és una mala elecció.
És probable que anar en bicicleta sigui la millor opció, encara que haurem d'experimentar per veure com ho toleren els flexors del maluc. Amb el tractament i els exercicis adequats, les persones que pateixen la síndrome del psoas haurien de poder recuperar un rang complet de moviment i reprendre un nivell molt alt de funció física.