L'alcaravea és una espècie única que s'ha utilitzat durant molt de temps a la cuina i la medicina basada en plantes. Tot i que sovint es confon amb una llavor, aquesta petita beina marró és en realitat el fruit sec de la planta d'alcaravea.
El seu sabor terrós, lleugerament amarg, recorda la regalèssia, el coriandre, l'anís i el fonoll. Es pot utilitzar sencer o mòlt tant en plats dolços com salats, com pans, brioixeria, curri i guisats. Fins i tot, es pot veure en begudes espirituoses i licors.
Quan es fa servir amb fins medicinals, es pot convertir en un te o prendre com a suplement. Encara que també pots aplicar els seus olis essencials a la pell. De fet, la investigació emergent suggereix que els compostos aromàtics responsables del sabor també poden proporcionar beneficis per a la salut, com una millor digestió.
Què és l'alcaravea?
Aquesta és una planta és una planta aromàtica que s'assembla a altres membres de la família de la pastanaga, amb fulles plomoses i petites flors blanques que produeixen petites llavors dures de color marró en forma de mitja lluna. Les supersticions deien que l'alcaravea tenia el poder d'evitar el robatori de qualsevol objecte que contingués la llavor i evitar que els amants perdessin l'interès l'un per l'altre. Actualment, algunes persones pensen que tenen un poder curatiu i usen l'oli, la fruita i les llavors com a medicina.
Se sol utilitzar per a problemes digestius que inclouen acidesa, inflor, gasos, pèrdua de gana i espasmes lleus de l'estómac i intestins. El seu oli essencial també s'usa per ajudar les persones a expectorar la flegma, millorar el control de la micció, matar els bacteris al cos i alleujar el restrenyiment. Hi ha dones que usen l'oli per començar la menstruació i alleujar els còlics menstruals. D'altra banda, les mares lactants ho fan servir per augmentar el flux de llet materna.
També es fa servir en esbandidas bucals i en fregacions cutànies per millorar el flux sanguini local. Encara que quan parlem de cuina, l'alcaravea es fa servir com a espècia per cuinar.
Propietats i valor nutricional
L'alcaravea compta amb una àmplia varietat de nutrients essencials, diversos dels quals falten a les dietes occidentals. Aquests inclouen ferro, zinc, calci i fibra. En només una cullerada (6,7 grams) d'aquesta llavor obtenim:
- Calories: 22
- Proteïna: 1,3 grams
- Greix: 0,9 grams
- Carbohidrats: 3,34 grams
- Fibra: 2,6 grams
- Coure: 6,7% de la quantitat diària recomanada
- Ferro: 6,1% per a les dones
- Magnesi: 5,4% de la quantitat diària recomanada
- Manganès: 4.8% per a dones
- Calci: 3,6% de la quantitat diària recomanada
- Zinc: 4,6% per a dones
Com podeu observar, les llavors d'alcaravea són una rica font de fibra dietètica, en 100 g de llavors aporten 38 g de fibra; que és aproximadament el 100% de la ingesta diària recomanada de fibra. El consum d‟aquesta substància és important perquè augmenta la massa dels aliments i ajuda a prevenir els problemes de restrenyiment en accelerar el moviment a través de l‟intestí.
L'alcaravea conté nombrosos olis essencials beneficiosos per a la salut. Alguns dels compostos volàtils que contenen són carvona, limonè, carveol, pinè, aldehid cumunínic, furfural i tuyona. Aquests principis actius de les llavors d'alcaravea tenen propietats antioxidants, digestives, carminatives i antiflatulentes.
Els antioxidants flavonoides com luteïna, carotè, criptoxantina i zeaxantina són presents de manera abundant. De fet, aquests compostos juguen un paper important com a poderosos antioxidants en eliminar els radicals lliures nocius del cos i, per tant, protegeixen contra el càncer, les infeccions, l'envelliment i les malalties neurològiques degeneratives.
Aquesta planta també és una excel·lent font de minerals com ferro, coure, calci, potassi, manganès, seleni, zinc i magnesi. El coure és necessari per a la producció de glòbuls vermells; el ferro és essencial per a la síntesi de glòbuls vermells; el zinc és important per regular el creixement i el desenvolupament, la digestió i la síntesi d'àcids nucleics; el potassi és un component important de les cèl·lules i els fluids corporals que ajuda a regular la freqüència cardíaca i la pressió arterial; i, finalment, el manganès és utilitzat pel cos com a cofactor d'un poderós enzim antioxidant.
Beneficis de l'alcaravea a la salut
Aquesta planta s'ha fet servir en la medicina tradicional i popular durant segles. Curiosament, la ciència preliminar dóna suport a diversos d'aquests avantatges en el consum. A continuació descobriràs la importància d'introduir-la a la teva dieta habitual, més enllà d'afavorir la digestió.
Redueix la inflamació
Diversos compostos d'alcaravea demostren fortes propietats antioxidants i antiinflamatòries.
Tot i que la inflamació és una resposta corporal natural, la inflamació crònica pot provocar diverses malalties, com la malaltia inflamatòria intestinal. Els seus símptomes poden incloure úlceres, rampes, gasos, diarrea, urgència intestinal i irritació del teixit digestiu.
En un estudi en ratolins amb malaltia inflamatòria intestinal, tant l'extracte d'alcaravea com l'oli essencial van reduir la inflamació al teixit del còlon tan eficaçment com els medicaments comuns a base d'esteroides.
Malgrat aquests resultats prometedors, cal investigació en humans.
Fomenta una digestió saludable
Aquesta llavor s'ha utilitzat històricament per tractar diverses afeccions digestives, incloses la indigestió i les úlceres d'estómac.
Alguns petits estudis en humans mostren que l'oli d'aquesta planta relaxa el teixit muscular llis del tracte digestiu, alleujant així els símptomes d'indigestió com ara gasos, rampes i inflor. Encara que no se sap el mecanisme precís, la capacitat antimicrobiana pot ser responsable.
Un estudi de proveta va revelar que l'oli essencial d'alcaravea bloquejava el creixement de bacteris intestinals perjudicials i deixava intactes els bacteris beneficiosos. Aquests bons bacteris produeixen nutrients, redueixen la inflamació, milloren la digestió i recolzen la seva salut immunològica.
Una altra investigació de proveta va trobar que l'extracte d'alcaravea va combatre H. pylori, un bacteri conegut per causar úlceres d'estómac i inflamació digestiva.
És un bon antisèptic i desinfectant
La llavor d'alcaravea és un meravellós desinfectant i antisèptic capaç de tractar nombroses infeccions que van des d'irritacions de la pell fins a infeccions d'òrgans corporals com els del sistema digestiu, còlon, respiratori, excretor i urinari. A més, els experts asseguren que la llavor d'aquesta espècie és eficaç per evitar el desenvolupament de fongs i bacteris, evitant així el desenvolupament d'úlceres i nafres. També pot protegir les persones amb ferides contra el tètanus.
Promou la pèrdua de pes
L'alcaravea pot afavorir la pèrdua de pes i la composició corporal.
En un estudi de 90 dies en 70 dones, les que van prendre 1 unça (30 ml) d'una solució d'oli d'alcaravea al 10% al dia van experimentar reduccions significativament més grans en el pes, l'índex de massa corporal i el percentatge de greix corporal que les que van rebre una placebo.
També van veure disminucions significatives en la ingesta total de calories i carbohidrats, en comparació del grup de placebo. Els científics especulen que aquests efectes poden ser deguts a canvis positius en els bacteris intestinals que afecten la regulació hormonal, el metabolisme dels greixos i la gana.
Com fer servir l'alcaravea?
Aquesta planta es cultiva a tot el món i és relativament barata. La trobes disponible a la majoria de les botigues supermercats, herboristeries i de manera en línia. El més normal és fer-la servir en format de llavor per condimentar plats, encara que també pots obtenir oli essencial d'aquesta planta.
Aplicacions culinàries
L'alcaravea és coneguda com a ingredient en pa de sègol, però també es pot usar en altres productes fornejats, com muffins, galetes, crostons, panets i torrades franceses. Afegeix un sabor picant i tebi a les postres i dolços a base de fruites com pastissos, pastissos, melmelades, gelees i crema.
També es pot utilitzar en aliments salats, com curri, guisats, sopes, potatges i salses. A més, pots tastar-lo com a condiment per a verdures rostides o afegir-la a aliments en escabetx o fermentats, com el xucrut. Si us agraden els tes relaxants, submergeix l'alcaravea en aigua calenta i gaudeix del seu aroma.
Altres maneres de fer servir aquesta planta serien:
- Usar la llavor d'alcaravea com a espècia salada. S'afegeix principalment a la cuina com a condiment i base aromatitzant. Es presenta en plats salats, com sopes de col, xucrut i amanides.
- L'alcaravea dóna una aroma agradable al pa, pastissos, galetes i formatges. A França, les llavors s'ofereixen en un platet per empolvorar sobre el formatge Munster abans de dinar.
- El formatge cheddar amb llavors d'alcaravea és un formatge dur barrejat amb espècies molt popular al Regne Unit. Afegir aquestes llavors li dóna a aquest formatge cheddar un sabor saborós.
- Les infusions de llavors triturades en una tassa daigua bullint també és una gran opció. No cal que hi afegeixis molta quantitat, i deixa que reposi uns deu minuts.
- Juntament amb altres plats picants, es fan servir per condimentar salsitxes i altres preparacions de carn. A Europa Central (Polònia), les salsitxes condimentades amb alcaravea són un plat molt popular.
Suplements d'alcaravea
L'alcaravea ve en diverses formes, incloent-hi el fruit sencer (o llavor), càpsules, olis essencials i extractes. La majoria dels tipus s'ingereixen, però les formulacions d'oli diluïdes al 2% es poden aplicar amb seguretat sobre la pell intacta.
No s'ha establert una recomanació de dosi clara, però algunes investigacions suggereixen que 1/2 culleradeta a 1 cullerada (1 a 6,7 grams) d'alcaravea sencera dividida en 3 dosis diàries probablement sigui segura i efectiva. De tota manera, si esteu considerant l'ús de suplements d'alcaravea per al tractament d'una condició de salut específica, assegureu-vos de consultar el vostre metge abans de començar el vostre règim de suplements.
Possibles efectes secundaris
La majoria de les persones sanes toleren bé l'alcaravea i no s'han informat de gaires efectes secundaris. No obstant això, com que no existeix massa investigació de seguretat, no ha de ser consumit per nens o dones que estan embarassades o alletant.
A més, qualsevol persona amb disfunció hepàtica o de la vesícula biliar ha d'evitar l'alcaravea, ja que algunes proves suggereixen que pot inhibir el buidatge de la vesícula biliar.
Les dones usen tradicionalment l'alcaravea per augmentar el flux de llet materna, però no se'n recomana l'ús durant l'alletament a causa de la manca de dades. De la mateixa manera, les dones embarassades han de tenir precaució, ja que s'han utilitzat per promoure la menstruació.
Atès que l'alcaravea pot reduir el sucre a la sang, les persones amb diabetis han de tenir cura en consumir grans quantitats. Atès el potencial d'aquesta llavor per afectar els nivells de sucre a la sang, també és important evitar consumir-la durant almenys dues setmanes abans de sotmetre's a la cirurgia.
Tampoc es recomana si hi ha massa ferro al cos (hemocromatosi). L´extracte d´aquesta llavor pot augmentar l´absorció de ferro. L'ús excessiu d'extracte amb suplements de ferro o aliments que continguin ferro podria augmentar els nivells de ferro a l'organisme. Això pot ser un problema per a les persones que ja tenen massa quantitat daquest mineral en el cos.