L'ànsia i les ganes de menjar no solen fer que ens fixem en el menjar saludable. Possiblement tu també vas tenir aquesta sospita, però ha estat un estudi de la Universitat de Nova York el que afirma aquesta teoria. La investigació, publicada a Actes de l'Acadèmia Nacional de Ciències, també mostra que no ens importa pagar gaire més per racions més grans d'aliments no tan sans. L'ànsia és l'enemic d'una alimentació saludable?
El desig influeix en la nostra decisió
L'estudi revela que fins i tot les persones que s'esmercen a menjar de manera equilibrada i saludable es poden veure afectades pel seu desig. Aquest factor incrementa el valor d'aquells aliments temptadors i menys saludables que formen part de la nostra dieta, de manera que la salut finalment passa a un segon pla. L'ànsia o el desig s'encarrega de fer-nos recordar que bé que ens van fer sentir aquests aliments en el passat, fent que els preferim per sobre d'opcions més adequades als nostres objectius nutricionals.
Per arribar a aquestes conclusions, els investigadors van fer uns experiments en què van participar persones que havien d'indicar quant estarien disposats a pagar per alguns snacks, després de provocar-los un estat d'ànsia per algun d'ells. Els resultats van demostrar que els individus pagarien més per productes ultraprocessats si hi eren presents. Això vol dir que es pot diferenciar entre gana i desig.
La nostra elecció no depèn de la gana
Pel que fa a snacks poc saludables com un Toblerone o un Snickers, decidir-nos per ells no depèn necessàriament de la nostra gana. De fet, si no estiguessin exposats davant nostre, és probable que no ens inclinéssim cap a ells. L'estudi ressalta que els participants en mostraven una disposició a pagar més diners si els productes oferien un gran aportació calòrica, eren alts en greixos i contenien excessiva quantitat de sucre. Un exemple d'això seria una rajola de xocolata que no només satisfà l'enveja sinó que es converteix en una opció de més preferència malgrat les seves conseqüències per a la salut.
L'estudi també va demostrar que n'hi ha una relació entre el preu, el desig i la porció. Les persones no dubtaven a pagar més si les porcions dels seus productes desitjats eren molt més grans. Aquest fenomen es reflecteix en el comportament quotidià on la presència d'aliments no saludables ens pot portar a fer eleccions que no donarien suport a un estil de vida equilibrat.
Aquest comportament pot ser estimulant per a molts, ja que l'ànsia per poc saludable pot resultar més atractiu que les opcions saludables. Això no obstant, això planteja la pregunta de si el desig desenfrenat pot ser considerat com un enemic d'una alimentació saludable.
Desitjos alimentaris: per què es produeixen?
Sovint, se sent parlar sobre els antulls alimentaris, aquests desitjos intensos de consumir específicament certs aliments. Aquests desitjos poden ser provocats per múltiples factors, incloent l'estrès, l'ansietat o simplement la proximitat d'aquests aliments que tant desitgem, com els ultraprocessats i ensucrats. El plaer instantani que ens ofereixen aquests aliments ens pot portar a ignorar els senyals de fam reals i continuar consumint-los.
Essencialment, els desitjos poden estar relacionats amb l'activació del sistema de recompensa del cervell, que es veu estimulat quan consumim aliments que percebem com a plaents. Estudis han mostrat que el consum d'aliments alts en sucres i greixos no només ens proporciona satisfacció momentània, sinó que també poden contribuir a la creació de un cicle de recompensa que és difícil de trencar.
El paper de l'alimentació hedonista
L'alimentació hedonista fa referència a la tendència a menjar principalment per plaer i no per necessitat fisiològica. En aquest context, el desig de menjar es torna un factor crític. Segons un estudi de la Universitat de Nàpols, el plaer de menjar pot estimular àrees cerebrals de recompensa, resultant sovint en comportaments de consum excessiu. Aquesta alimentació hedonista no sols alimenta el desig d'ingerir certs aliments, sinó que pot alterar els nostres senyals de sacietat i, per tant, contribuir a l'obesitat i altres problemes de salut.
Per exemple, el desig de menjar per plaer pot augmentar l'alliberament de grelina, una hormona que estimula la gana. Aquesta hormona pot travessar la barrera hematoencefàlica i activar senyals de gana a l'hipotàlem, l'àrea del cervell responsable de regular la gana i la sacietat. Aquest mecanisme mostra com el desig desenfrenat pot afectar de manera negativa la nostra salut física i mental.
Alerta estrès!
L'estrès també pot influir en la nostra elecció alimentària. Sovint, durant períodes d'alta pressió o ansietat, les persones tendeixen a recórrer al menjar com una manera d'alleujar el malestar emocional. Això es tradueix en un increment de consum d'aliments poc saludables, cosa que pot portar a condicions com l'obesitat i els problemes metabòlics. En aquest sentit, és essencial aprendre a manejar l'estrès de manera efectiva i cercar alternatives saludables en lloc d'utilitzar el menjar com una forma d'alleugeriment.
La manca de son i un estil de vida sedentari poden igualment afectar els nostres nivells de grelina i, per tant, incidir en la percepció de la gana i els desitjos. La qualitat del son està relacionada íntimament amb l'equilibri de les nostres hormones alimentàries, i la seva alteració pot conduir a un augment del desig de consumir aliments no saludables.
La relació entre alimentació i salut sexual
Una dieta equilibrada no només ajuda a mantenir un pes saludable, sinó que també millora lexperiència sexual. Estudis recents suggereixen que mantenir un patró alimentari saludable està relacionat amb una funció sexual millor en homes i dones. La dieta mediterrània, que emfatitza el consum de fruites, verdures, grans sencers, oli d'oliva i peix, s'ha associat amb una disminució de la disfunció erèctil i un augment de la libido. Per aprofundir en com millorar el teu benestar general, pots consultar la nostra secció sobre entrenaments per a sobreabast a CrossFit.
És notable com una alimentació adequada pot ajudar a mantenir la circulació sanguínia i, per tant, facilitar-ne el desig i la satisfacció sexual. D'altra banda, el consum elevat de greixos saturats i sucres pot perjudicar la salut sexual i disminuir tant el desig com la satisfacció durant l'acte sexual.
L'obesitat, en particular, pot ser un factor de risc no sols per al benestar físic, sinó també per al desig i la funció sexual. La relació entre excés de pes i problemes de disfunció sexual és clara, i la millora en els hàbits alimentaris pot contribuir a revertir aquestes dificultats. La col·laboració amb un professional de la salut pot ser fonamental per abordar tant lalimentació com el desig sexual.
Consells per manejar el desig i fomentar una alimentació saludable
És possible que canviar els nostres patrons alimentaris i de consum no sigui senzill, però hi ha diverses estratègies que ens poden ajudar a controlar aquests desitjos de menjar poc saludable:
- Mantenir una alimentació balancejada: Incloure aliments rics en nutrients com fruites, verdures, grans sencers i proteïnes magres. Aquests aliments no només satisfan la gana, sinó que també proporcionen una sensació de sacietat més duradora.
- Practicitat abans que res: Tenir disponibles snacks saludables pot disminuir la temptació de recórrer a aliments poc saludables. Fruits secs, iogurt i vegetals són excel·lents opcions.
- Maneig de l'estrès: Incorporar tècniques de relaxació com l'exercici, la meditació o les activitats recreatives pot reduir la probabilitat de menjar per ansietat. A més, aprendre tècniques de gestió emocional pot ser de gran ajuda per controlar limpacte del desig en lalimentació.
- Hidratació adequada: Beure suficient aigua pot ajudar a controlar la gana i mantenir el cos funcionant correctament.
A més a més, practicar la moderació és clau. Gaudir dels aliments que ens agraden, però amb consciència i sense culpa, resulta fonamental per assolir un equilibri saludable.
Cal entendre que no tots els desitjos són dolents. Reconèixer i comprendre els nostres desitjos alimentaris ens pot permetre prendre decisions informades i saludables a llarg termini. Amb el temps, l'establiment d'hàbits saludables esdevindrà una part natural i essencial de la nostra vida.
